Nefer Artista

Assistim a la inauguració d’un doble projecte expositiu de la Nefer Rovira. Una artista que, com molts ja sabeu, treballa des del cor, amb les mans i amb la memòria, i que avui ens convida a caminar amb ella a través de dues propostes que es parlen, es responen i es complementen. D’una banda, tenim  Toll , al Museu del Càntir d’Argentona, i de l’altra,  Rostoll , al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres . Dues exposicions germanes, que no només comparteixen una mateixa ànima, sinó també una mirada crítica i poètica sobre el món que habitem. Les obres de la Nefer neixen sovint del que altres han deixat enrere: troncs, restes, objectes marcats pel pas del temps, que ella recull, transforma i eleva. En aquesta transformació hi trobem denúncia, però també esperança. Hi trobem memòria, però també futur. I, sobretot, hi trobem una veu que diu el que moltes vegades s’ha volgut silenciar. Nefer ens parla de la terra, de l’aigua, del cos, del dolor i de la resistència. Ens parla de ...

  El 19 de setembre s’inaugura al Museu del Càntir d’Argentona l’exposició Toll , la nova proposta artística de Nefer Rovira . Un projecte que neix de la relació íntima de l’artista amb la natura i el pas del temps, i que ens convida a contemplar la bellesa en allò fràgil, erosionat o en transformació. El llenguatge dels materials En aquesta mostra, Nefer reprèn la seva recerca al voltant de la matèria. Utilitza pigments minerals, terres, fustes trobades i restes orgàniques que el temps i els elements han anat modelant. Aquests materials són treballats amb tècniques com la pintura sobre fusta, les incisions, el gravat, el collage i l’assemblatge escultòric , donant lloc a peces que conserven l’essència del seu origen però també una nova vida transformada per la mà de l’artista. A Toll hi trobem superfícies que semblen sediments, empremtes que recorden petjades d’aigua o d’animals, textures que evoquen pedres i arrels. Cada obra és alhora gest i memòria , matèria i símbol....

Ens fa molta il·lusió anunciar que una obra de Nefer Rovira ha estat seleccionada per participar a l’exposició “Circular. El cicle de vida dels tèxtils”, que tindrà lloc al Museu de la Pell Cal Boyer d’Igualada del 18 de setembre de 2025 al 4 de gener de 2026. Aquesta mostra, organitzada en el marc del TextilFest, explora el valor simbòlic i la transformació dels materials tèxtils al llarg del temps. 👉 Descobreix el museu L’obra escollida és una figura volumètrica creada a partir de llençols de cotó, boata (terlenca) i fil de polièster, amb intervencions pictòriques en pintura acrílica, vernís i pastel. La peça evoca una presència viva entre el món tèxtil i el pictòric, amb una superfície treballada a base de pinzellades i aiguats que generen transparències i profunditats. Aquesta figura representa la lluna pastera, un símbol ancestral vinculat a les llegendes del mar i a la idea de guia nocturna. La lluna pastera era aquella que il·luminava subtilment els trajectes per mar dur...

En l’art, la tècnica i la idea han de conviure com una dansa on cap dels dos ballarins ha de trepitjar l’altre. La tècnica és l’eina, la base sobre la qual es construeix qualsevol expressió artística, però mai ha de ser un obstacle per a la idea. Quan l’execució domina la creativitat, l’obra pot perdre l’ànima; quan la idea vol volar sense el suport tècnic necessari, corre el risc de quedar-se a mitges. Nefer Rovira entén aquesta relació i la seva obra no està encadenada per la tècnica, sinó que la domina amb una naturalitat que només es guanya amb anys d’experimentació i diàleg amb els materials. No és que la tècnica la limiti o l’obligui a seguir regles estrictes; al contrari, ella ha convertit la seva destresa en una aliada silenciosa, una eina que li permet donar forma a allò que imagina sense concessions. Cada fragment de fusta cremada que transforma en art, porta amb si no només una història, sinó una decisió tècnica presa amb saviesa. No hi ha entrebancs, només possibilitats....

Un dels símbols més recurrents a l’obra de Nefer és la lluna, un personatge misteriós i enigmàtic que ha pres forma en nombroses figures tèxtils. Aquestes peces, que Nefer ha creat amb delicades cares de lluna, estan ara exposades a 10 establiments de Mataró, lluint als aparadors com a part d’una iniciativa per portar l’art al carrer i acostar-lo al ciutadà de peu. Per a Nefer, la lluna és més que un astre; és un concepte, una idea inabastable. És com establir un diàleg amb un ésser que no pots tocar ni abastar. Des de fa molts anys, dibuixar la lluna ha esdevingut per a ella un joc, un repte i, alhora, un acte de contemplació. En aquest diàleg silenciós, la lluna no li respon mai, i potser no cal que ho faci. És senzillament observar-la, insistir, i deixar que la mirada s’enredi en les formes canviants del satèl·lit. A força de dibuixar-la, de trobar-li noves expressions i matisos, Nefer ha arribat a un punt on els ulls de les seves llunes ja no sap si són els de la lluna o els d’ella...

La fascinació de Nefer per l'art romànic: l'Orant de Pedret com a font d'inspiració Nefer ha trobat una connexió profunda amb l'art romànic, una forma artística que, segons ella, està “feta a mida humana.” Aquesta simplicitat, lluny de ser una limitació, esdevé un pont directe entre la terra i el cel, dues forces que es troben en equilibri en les seves obres. L'art romànic, amb la seva força expressiva i la seva manca de pretensions, ha estat una font d'inspiració constant per Nefer, influint en la seva forma de composar i en la manera en què presenta les figures en les seves obres. Un exemple clar d'aquesta influència és la peça  "Flor de Pedret" , una obra inspirada en l'Orant de Pedret , un personatge pintat en una ermita preromànica del segle XI a Sant Quirze de Pedret, al Berguedà. L'Orant, amb els braços estesos i envoltat d'un cercle decorat amb motius en zig-zag, projecta una connexió entre el món terrenal i el diví. Aquest elem...

La Mediterrània que ens uneix a l'Institut Cervantes d'Alger: Una retrospectiva del Dia Internacional de la Dona 2008 Amb motiu del Dia Internacional de la Dona de l'any 2008, l' Institut Cervantes d'Alger va organitzar una destacada exposició titulada "La Mediterrània que ens uneix" , un projecte col·lectiu que va reunir dotze dones artistes de les dues ribes del Mediterrani. Entre aquestes artistes, la catalana Nefer Rovira va destacar amb la seva obra "La dormilega" , una peça que va exemplificar la seva capacitat per transformar elements naturals en obres carregades d'intensitat emocional. Aquesta exposició, que es va celebrar del 8 de març al 2 d'abril, va oferir una selecció d'obres de pintura, escultura, fotografia i miniatures, amb l'objectiu de crear un diàleg artístic i posar de relleu la riquesa cultural compartida. Per a Nefer, l'art era una expressió vital, i "La dormilega" es va convertir en un pun...

Nefer i Joan Brossa compartien molt més que un respecte mutu per l'art; compartien una mateixa manera d'entendre la creació com un acte de llibertat personal i una recerca de la veritat. Aquesta connexió es va fer evident des del primer moment en què es van conèixer, quan Brossa va decidir visitar la Nefer a casa seva, a Mataró, acompanyat del seu amic Martí Català. Aquell dia va ser inoblidable. La Nefer vivia en un quart pis sense ascensor, i en Joan, que no es tallava un pèl per dir què li semblava, va rondinar una mica per haver de pujar tantes escales. Però un cop a l'estudi, tot va canviar. La seva cara es va il·luminar amb un somriure sincer mentre la Nefer li anava ensenyant les seves obres, una per una. La seva atenció i el somriure constant mostraven que estava fascinat, com si estigués descobrint un món nou i autèntic. Després d'aquesta primera trobada, van compartir un dinar ben senzill: ous ferrats amb "puntes" i mongetes del ganxet recent bu...

El temporal Glòria, que va assotar les costes catalanes fa uns anys, va deixar moltes seqüeles al litoral del Maresme. Però, per a Nefer, aquells troncs arrossegats pel mar, abandonats a les platges, no eren només restes d'una tempesta, sinó un material amb una història a explicar. Els troncs desgastats, marcats pel salnitre i el pas del temps, van esdevenir per a ella una oportunitat per transformar la destrucció en art. Nefer va recollir aquestes peces de fusta amb la intenció de donar-los una nova vida. En el seu taller, aquests troncs van passar per un procés de creació que buscava extreure'n l'essència més pura. Les fustes van ser cremades, polides i encerades, treballades amb una cura especial per ressaltar la seva textura i el seu color natural, alhora que es rebutjaven aquelles de formes anecdòtiques que no aportaven res a la narrativa que volia construir. La seva visió no es limita només a la forma natural del material; el seu interès va més enllà, explorant les ci...

Nefer ha estat vinculada amb el món del cartellisme des de ben jove, iniciant-se ja a l'època de primària amb el disseny d'un dibuix per a la Setena Trobada de Corals Infantils de Catalunya. Aquest primer encàrrec va ser només el punt de partida d'una trajectòria prolífica en el camp del cartellisme, especialment a la seva ciutat natal, Mataró. Durant els primers anys, va col·laborar amb el Foment Mataroní del Teatre, creant cartells per a esdeveniments culturals, com la Setmana Internacional de Titelles, un dels primers projectes que va assentar la seva presència dins del món cultural de la ciutat. Amb el pas del temps, Nefer va seguir cultivant el seu talent i vinculació amb la ciutat, creant una sèrie de cartells emblemàtics. Alguns dels més destacats són els cartells per "Les Santes", Festa Major de Mataró, així com per als "Gegants i Nans de Mataró" i "Comparses de Mataró". La seva obra ha esdevingut part de la identitat visual de la cultu...

Les flors sempre han estat presents en l'obra de Nefer, un dels seus motius més personals i evocadors. Però a diferència d'altres representacions artístiques, les flors de Nefer no són simplement elements decoratius. En la seva obra, la flor adquireix un "rol" únic: es converteix en un personatge, un reflex de l'artista, una veu sense paraules. La "Flor de Pedret" i la "Flor Rebel" són exemples d'aquesta connexió íntima i profunda. Ambdues són més que simples imatges de flors; representen cares diferents de l'artista, expressions de les seves facetes interiors. La "Flor de Pedret" ens transmet la serenitat, la fortalesa que arrelava en el silenci, mentre que la "Flor Rebel" emergeix amb vigor, amb la voluntat de ser escoltada, de trencar amb allò establert. Les flors, tot i no tenir veu, ens diuen molt més del que les paraules podrien expressar. Els seus colors, les seves formes, la manera com s’obren o es tanquen da...

Nefer Rovira, amb els seus traços inconfusibles i el seu món interior tan ric, ja apuntava maneres des de petita. Era una nena solitària, d'aquelles que preferien observar en comptes de parlar, que es refugiava en el seu univers intern. Era introvertida amb una imaginació sorprenent per la seva edat. Recorda encara amb claredat el seu primer dia de classe de matemàtiques: els números no li van sortir bé, i, des d'aleshores, la relació amb les matemàtiques va ser una batalla perduda. Però malgrat la seva dificultat amb els números, Nefer trobava confort en altres formes d'expressió, i aviat es va deixar captivar pel poder del dibuix. La Nefer petita tenia un llapis molt especial: la meitat era de color vermell i l'altra meitat de color blau, un llapis gruixut de fusta amb el qual feia sanefes i formes geomètriques bàsiques, alternant pals, rodones, i triangles. Allò li sortia d'allò més bé, i més d'una vegada va solucionar problemes de conjunts i subconjunts a cl...