Nefer Artista

Un dels símbols més recurrents a l’obra de Nefer Rovira és la lluna, un personatge misteriós i enigmàtic que ha pres forma en nombroses figures tèxtils. Aquestes peces, que Nefer ha creat amb delicades cares de lluna, estan ara exposades a 10 establiments de Mataró, lluint als aparadors com a part d’una iniciativa per portar l’art al carrer i acostar-lo al ciutadà de peu. Per a Nefer, la lluna és més que un astre; és un concepte, una idea inabastable. És com establir un diàleg amb un ésser que no pots tocar ni abastar. Des de fa molts anys, dibuixar la lluna ha esdevingut per a ella un joc, un repte i, alhora, un acte de contemplació. En aquest diàleg silenciós, la lluna no li respon mai, i potser no cal que ho faci. És senzillament observar-la, insistir, i deixar que la mirada s’enredi en les formes canviants del satèl·lit. A força de dibuixar-la, de trobar-li noves expressions i matisos, Nefer ha arribat a un punt on els ulls de les seves llunes ja no sap si són els de la lluna o els...

La Mediterrània que ens uneix a l'Institut Cervantes d'Alger: Una retrospectiva del Dia Internacional de la Dona 2008 Amb motiu del Dia Internacional de la Dona de l'any 2008, l' Institut Cervantes d'Alger va organitzar una destacada exposició titulada "La Mediterrània que ens uneix" , un projecte col·lectiu que va reunir dotze dones artistes de les dues ribes del Mediterrani. Entre aquestes artistes, la catalana Nefer Rovira va destacar amb la seva obra "La dormilega" , una peça que va exemplificar la seva capacitat per transformar elements naturals en obres carregades d'intensitat emocional. Aquesta exposició, que es va celebrar del 8 de març al 2 d'abril, va oferir una selecció d'obres de pintura, escultura, fotografia i miniatures, amb l'objectiu de crear un diàleg artístic i posar de relleu la riquesa cultural compartida. Per a Nefer, l'art era una expressió vital, i "La dormilega" es va convertir en un pun...

El temporal Glòria, que va assotar les costes catalanes fa uns anys, va deixar moltes seqüeles al litoral del Maresme. Però, per a Nefer, aquells troncs arrossegats pel mar, abandonats a les platges, no eren només restes d'una tempesta, sinó un material amb una història a explicar. Els troncs desgastats, marcats pel salnitre i el pas del temps, van esdevenir per a ella una oportunitat per transformar la destrucció en art. Nefer va recollir aquestes peces de fusta amb la intenció de donar-los una nova vida. En el seu taller, aquests troncs van passar per un procés de creació que buscava extreure'n l'essència més pura. Les fustes van ser cremades, polides i encerades, treballades amb una cura especial per ressaltar la seva textura i el seu color natural, alhora que es rebutjaven aquelles de formes anecdòtiques que no aportaven res a la narrativa que volia construir. La seva visió no es limita només a la forma natural del material; el seu interès va més enllà, explorant les ci...

Les flors sempre han estat presents en l'obra de Nefer, un dels seus motius més personals i evocadors. Però a diferència d'altres representacions artístiques, les flors de Nefer no són simplement elements decoratius. En la seva obra, la flor adquireix un "rol" únic: es converteix en un personatge, un reflex de l'artista, una veu sense paraules. La "Flor de Pedret" i la "Flor Rebel" són exemples d'aquesta connexió íntima i profunda. Ambdues són més que simples imatges de flors; representen cares diferents de l'artista, expressions de les seves facetes interiors. La "Flor de Pedret" ens transmet la serenitat, la fortalesa que arrelava en el silenci, mentre que la "Flor Rebel" emergeix amb vigor, amb la voluntat de ser escoltada, de trencar amb allò establert. Les flors, tot i no tenir veu, ens diuen molt més del que les paraules podrien expressar. Els seus colors, les seves formes, la manera com s’obren o es tanquen da...

Nefer Rovira, amb els seus traços inconfusibles i el seu món interior tan ric, ja apuntava maneres des de petita. Era una nena solitària, d'aquelles que preferien observar en comptes de parlar, que es refugiava en el seu univers intern. Era introvertida amb una imaginació sorprenent per la seva edat. Recorda encara amb claredat el seu primer dia de classe de matemàtiques: els números no li van sortir bé, i, des d'aleshores, la relació amb les matemàtiques va ser una batalla perduda. Però malgrat la seva dificultat amb els números, Nefer trobava confort en altres formes d'expressió, i aviat es va deixar captivar pel poder del dibuix. La Nefer petita tenia un llapis molt especial: la meitat era de color vermell i l'altra meitat de color blau, un llapis gruixut de fusta amb el qual feia sanefes i formes geomètriques bàsiques, alternant pals, rodones, i triangles. Allò li sortia d'allò més bé, i més d'una vegada va solucionar problemes de conjunts i subconjunts a cl...