Passa al contingut principal

Les flors de Nefer: personatges sense paraules

Les flors sempre han estat presents en l'obra de Nefer, un dels seus motius més personals i evocadors. Però a diferència d'altres representacions artístiques, les flors de Nefer no són simplement elements decoratius. En la seva obra, la flor adquireix un "rol" únic: es converteix en un personatge, un reflex de l'artista, una veu sense paraules.

La "Flor de Pedret" i la "Flor Rebel" són exemples d'aquesta connexió íntima i profunda. Ambdues són més que simples imatges de flors; representen cares diferents de l'artista, expressions de les seves facetes interiors. La "Flor de Pedret" ens transmet la serenitat, la fortalesa que arrelava en el silenci, mentre que la "Flor Rebel" emergeix amb vigor, amb la voluntat de ser escoltada, de trencar amb allò establert.

Les flors, tot i no tenir veu, ens diuen molt més del que les paraules podrien expressar. Els seus colors, les seves formes, la manera com s’obren o es tanquen davant del món, són testimonis del seu estat d'ànim, del que volen transmetre. Quan Nefer pinta una flor, la dota d'una vida pròpia, d'un significat que va més enllà del vegetal. Les flors de Nefer no són simples plantes, sinó símbols que expliquen històries, històries que estan arrelades tant a la terra com a l'ànima de l'artista.

En l'univers de Nefer, les paraules dels humans esdevenen una barreja de símbol i vegetació, com si cada frase tingués les seves arrels i flors que, tot i estar quietes sobre la tela, s'atreveixen a parlar des del més profund. Aquest simbolisme que envolta les flors de Nefer fa que la seva obra sigui íntima, personal, però alhora universal. Perquè qui no ha vist alguna vegada una flor i ha sentit que, d'alguna manera, estava explicant la seva pròpia història?



La flor de Pedret

1991

Mixta sobre tela / Col·lecció privada



Esther Vilanova Rovira 

nefer.comunicacions@gmail.com

Tots els drets reservats ©

Entrades populars d'aquest blog

L'ànima de la fusta: el nou material creatiu de Nefer

El temporal Glòria, que va assotar les costes catalanes fa uns anys, va deixar moltes seqüeles al litoral del Maresme. Però, per a Nefer, aquells troncs arrossegats pel mar, abandonats a les platges, no eren només restes d'una tempesta, sinó un material amb una història a explicar. Els troncs desgastats, marcats pel salnitre i el pas del temps, van esdevenir per a ella una oportunitat per transformar la destrucció en art. Nefer va recollir aquestes peces de fusta amb la intenció de donar-los una nova vida. En el seu taller, aquests troncs van passar per un procés de creació que buscava extreure'n l'essència més pura. Les fustes van ser cremades, polides i encerades, treballades amb una cura especial per ressaltar la seva textura i el seu color natural, alhora que es rebutjaven aquelles de formes anecdòtiques que no aportaven res a la narrativa que volia construir. La seva visió no es limita només a la forma natural del material; el seu interès va més enllà, explorant les ci...

Admiració pel romànic

La fascinació de Nefer per l'art romànic: l'Orant de Pedret com a font d'inspiració Nefer ha trobat una connexió profunda amb l'art romànic, una forma artística que, segons ella, està “feta a mida humana.” Aquesta simplicitat, lluny de ser una limitació, esdevé un pont directe entre la terra i el cel, dues forces que es troben en equilibri en les seves obres. L'art romànic, amb la seva força expressiva i la seva manca de pretensions, ha estat una font d'inspiració constant per Nefer, influint en la seva forma de composar i en la manera en què presenta les figures en les seves obres. Un exemple clar d'aquesta influència és la peça  "Flor de Pedret" , una obra inspirada en l'Orant de Pedret , un personatge pintat en una ermita preromànica del segle XI a Sant Quirze de Pedret, al Berguedà. L'Orant, amb els braços estesos i envoltat d'un cercle decorat amb motius en zig-zag, projecta una connexió entre el món terrenal i el diví. Aquest elem...

Infància de Nefer

Nefer Rovira, amb els seus traços inconfusibles i el seu món interior tan ric, ja apuntava maneres des de petita. Era una nena solitària, d'aquelles que preferien observar en comptes de parlar, que es refugiava en el seu univers intern. Era introvertida amb una imaginació sorprenent per la seva edat. Recorda encara amb claredat el seu primer dia de classe de matemàtiques: els números no li van sortir bé, i, des d'aleshores, la relació amb les matemàtiques va ser una batalla perduda. Però malgrat la seva dificultat amb els números, Nefer trobava confort en altres formes d'expressió, i aviat es va deixar captivar pel poder del dibuix. La Nefer petita tenia un llapis molt especial: la meitat era de color vermell i l'altra meitat de color blau, un llapis gruixut de fusta amb el qual feia sanefes i formes geomètriques bàsiques, alternant pals, rodones, i triangles. Allò li sortia d'allò més bé, i més d'una vegada va solucionar problemes de conjunts i subconjunts a cl...