Passa al contingut principal

Les flors de Nefer: personatges sense paraules

Les flors sempre han estat presents en l'obra de Nefer, un dels seus motius més personals i evocadors. Però a diferència d'altres representacions artístiques, les flors de Nefer no són simplement elements decoratius. En la seva obra, la flor adquireix un "rol" únic: es converteix en un personatge, un reflex de l'artista, una veu sense paraules.

La "Flor de Pedret" i la "Flor Rebel" són exemples d'aquesta connexió íntima i profunda. Ambdues són més que simples imatges de flors; representen cares diferents de l'artista, expressions de les seves facetes interiors. La "Flor de Pedret" ens transmet la serenitat, la fortalesa que arrelava en el silenci, mentre que la "Flor Rebel" emergeix amb vigor, amb la voluntat de ser escoltada, de trencar amb allò establert.

Les flors, tot i no tenir veu, ens diuen molt més del que les paraules podrien expressar. Els seus colors, les seves formes, la manera com s’obren o es tanquen davant del món, són testimonis del seu estat d'ànim, del que volen transmetre. Quan Nefer pinta una flor, la dota d'una vida pròpia, d'un significat que va més enllà del vegetal. Les flors de Nefer no són simples plantes, sinó símbols que expliquen històries, històries que estan arrelades tant a la terra com a l'ànima de l'artista.

En l'univers de Nefer, les paraules dels humans esdevenen una barreja de símbol i vegetació, com si cada frase tingués les seves arrels i flors que, tot i estar quietes sobre la tela, s'atreveixen a parlar des del més profund. Aquest simbolisme que envolta les flors de Nefer fa que la seva obra sigui íntima, personal, però alhora universal. Perquè qui no ha vist alguna vegada una flor i ha sentit que, d'alguna manera, estava explicant la seva pròpia història?



La flor de Pedret

1991

Mixta sobre tela / Col·lecció privada



Esther Vilanova Rovira 

nefer.comunicacions@gmail.com

Tots els drets reservats ©

Entrades populars d'aquest blog

Toll: la nova exposició de Nefer Rovira al Museu del Càntir d’Argentona

  El 19 de setembre s’inaugura al Museu del Càntir d’Argentona l’exposició Toll , la nova proposta artística de Nefer Rovira . Un projecte que neix de la relació íntima de l’artista amb la natura i el pas del temps, i que ens convida a contemplar la bellesa en allò fràgil, erosionat o en transformació. El llenguatge dels materials En aquesta mostra, Nefer reprèn la seva recerca al voltant de la matèria. Utilitza pigments minerals, terres, fustes trobades i restes orgàniques que el temps i els elements han anat modelant. Aquests materials són treballats amb tècniques com la pintura sobre fusta, les incisions, el gravat, el collage i l’assemblatge escultòric , donant lloc a peces que conserven l’essència del seu origen però també una nova vida transformada per la mà de l’artista. A Toll hi trobem superfícies que semblen sediments, empremtes que recorden petjades d’aigua o d’animals, textures que evoquen pedres i arrels. Cada obra és alhora gest i memòria , matèria i símbol....

Rostoll de Nefer Rovira arriba a Llavaneres

Assistim a la inauguració d’un doble projecte expositiu de la Nefer Rovira. Una artista que, com molts ja sabeu, treballa des del cor, amb les mans i amb la memòria, i que avui ens convida a caminar amb ella a través de dues propostes que es parlen, es responen i es complementen. D’una banda, tenim  Toll , al Museu del Càntir d’Argentona, i de l’altra,  Rostoll , al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres . Dues exposicions germanes, que no només comparteixen una mateixa ànima, sinó també una mirada crítica i poètica sobre el món que habitem. Les obres de la Nefer neixen sovint del que altres han deixat enrere: troncs, restes, objectes marcats pel pas del temps, que ella recull, transforma i eleva. En aquesta transformació hi trobem denúncia, però també esperança. Hi trobem memòria, però també futur. I, sobretot, hi trobem una veu que diu el que moltes vegades s’ha volgut silenciar. Nefer ens parla de la terra, de l’aigua, del cos, del dolor i de la resistència. Ens parla de ...

La tècnica i la idea: dansa inseparable

En l’art, la tècnica i la idea han de conviure com una dansa on cap dels dos ballarins ha de trepitjar l’altre. La tècnica és l’eina, la base sobre la qual es construeix qualsevol expressió artística, però mai ha de ser un obstacle per a la idea. Quan l’execució domina la creativitat, l’obra pot perdre l’ànima; quan la idea vol volar sense el suport tècnic necessari, corre el risc de quedar-se a mitges. Nefer Rovira entén aquesta relació i la seva obra no està encadenada per la tècnica, sinó que la domina amb una naturalitat que només es guanya amb anys d’experimentació i diàleg amb els materials. No és que la tècnica la limiti o l’obligui a seguir regles estrictes; al contrari, ella ha convertit la seva destresa en una aliada silenciosa, una eina que li permet donar forma a allò que imagina sense concessions. Cada fragment de fusta cremada que transforma en art, porta amb si no només una història, sinó una decisió tècnica presa amb saviesa. No hi ha entrebancs, només possibilitats....