Passa al contingut principal

Admiració pel romànic

La fascinació de Nefer per l'art romànic: l'Orant de Pedret com a font d'inspiració

Nefer ha trobat una connexió profunda amb l'art romànic, una forma artística que, segons ella, està “feta a mida humana.” Aquesta simplicitat, lluny de ser una limitació, esdevé un pont directe entre la terra i el cel, dues forces que es troben en equilibri en les seves obres. L'art romànic, amb la seva força expressiva i la seva manca de pretensions, ha estat una font d'inspiració constant per Nefer, influint en la seva forma de composar i en la manera en què presenta les figures en les seves obres.

Un exemple clar d'aquesta influència és la peça "Flor de Pedret", una obra inspirada en l'Orant de Pedret, un personatge pintat en una ermita preromànica del segle XI a Sant Quirze de Pedret, al Berguedà. L'Orant, amb els braços estesos i envoltat d'un cercle decorat amb motius en zig-zag, projecta una connexió entre el món terrenal i el diví. Aquest element va captivar Nefer durant la seva visita a l'ermita, i la seva composició minimalista i vertical la va inspirar a crear una obra que juga amb aquesta força expressiva tan característica de l'art romànic.

A diferència de les composicions complexes del Renaixement o del Barroc, Nefer es decanta per una composició més directa, on la figura central manté una verticalitat que la connecta amb el cel (vegeu El Callao). Aquest diàleg entre el món físic i l'espiritual és una constant en les seves obres, i "Flor de Pedret" n'és un clar reflex. Igual que l'Orant de Pedret, la flor en aquesta obra no és només un element decoratiu, sinó que esdevé un símbol potent de transcendència.

L'obra de Nefer continua evolucionant, però l'essència d'aquesta fascinació per l'art romànic, senzill i poderós, sempre estarà present en la seva manera de veure el món i d'expressar-lo a través de l'art. Com l'Orant de Pedret, les seves obres ens conviden a mirar cap amunt, a connectar amb alguna cosa més enllà del tangible.


Nefer Rovira


El Callao

2003

Mixta sobre fusta / Col·lecció privada



Esther Vilanova Rovira 

nefer.comunicacions@gmail.com

Tots els drets reservats ©



Entrades populars d'aquest blog

Toll: la nova exposició de Nefer Rovira al Museu del Càntir d’Argentona

  El 19 de setembre s’inaugura al Museu del Càntir d’Argentona l’exposició Toll , la nova proposta artística de Nefer Rovira . Un projecte que neix de la relació íntima de l’artista amb la natura i el pas del temps, i que ens convida a contemplar la bellesa en allò fràgil, erosionat o en transformació. El llenguatge dels materials En aquesta mostra, Nefer reprèn la seva recerca al voltant de la matèria. Utilitza pigments minerals, terres, fustes trobades i restes orgàniques que el temps i els elements han anat modelant. Aquests materials són treballats amb tècniques com la pintura sobre fusta, les incisions, el gravat, el collage i l’assemblatge escultòric , donant lloc a peces que conserven l’essència del seu origen però també una nova vida transformada per la mà de l’artista. A Toll hi trobem superfícies que semblen sediments, empremtes que recorden petjades d’aigua o d’animals, textures que evoquen pedres i arrels. Cada obra és alhora gest i memòria , matèria i símbol....

La tècnica i la idea: dansa inseparable

En l’art, la tècnica i la idea han de conviure com una dansa on cap dels dos ballarins ha de trepitjar l’altre. La tècnica és l’eina, la base sobre la qual es construeix qualsevol expressió artística, però mai ha de ser un obstacle per a la idea. Quan l’execució domina la creativitat, l’obra pot perdre l’ànima; quan la idea vol volar sense el suport tècnic necessari, corre el risc de quedar-se a mitges. Nefer Rovira entén aquesta relació i la seva obra no està encadenada per la tècnica, sinó que la domina amb una naturalitat que només es guanya amb anys d’experimentació i diàleg amb els materials. No és que la tècnica la limiti o l’obligui a seguir regles estrictes; al contrari, ella ha convertit la seva destresa en una aliada silenciosa, una eina que li permet donar forma a allò que imagina sense concessions. Cada fragment de fusta cremada que transforma en art, porta amb si no només una història, sinó una decisió tècnica presa amb saviesa. No hi ha entrebancs, només possibilitats....