Passa al contingut principal

Admiració pel romànic

La fascinació de Nefer per l'art romànic: l'Orant de Pedret com a font d'inspiració

Nefer ha trobat una connexió profunda amb l'art romànic, una forma artística que, segons ella, està “feta a mida humana.” Aquesta simplicitat, lluny de ser una limitació, esdevé un pont directe entre la terra i el cel, dues forces que es troben en equilibri en les seves obres. L'art romànic, amb la seva força expressiva i la seva manca de pretensions, ha estat una font d'inspiració constant per Nefer, influint en la seva forma de composar i en la manera en què presenta les figures en les seves obres.

Un exemple clar d'aquesta influència és la peça "Flor de Pedret", una obra inspirada en l'Orant de Pedret, un personatge pintat en una ermita preromànica del segle XI a Sant Quirze de Pedret, al Berguedà. L'Orant, amb els braços estesos i envoltat d'un cercle decorat amb motius en zig-zag, projecta una connexió entre el món terrenal i el diví. Aquest element va captivar Nefer durant la seva visita a l'ermita, i la seva composició minimalista i vertical la va inspirar a crear una obra que juga amb aquesta força expressiva tan característica de l'art romànic.

A diferència de les composicions complexes del Renaixement o del Barroc, Nefer es decanta per una composició més directa, on la figura central manté una verticalitat que la connecta amb el cel (vegeu El Callao). Aquest diàleg entre el món físic i l'espiritual és una constant en les seves obres, i "Flor de Pedret" n'és un clar reflex. Igual que l'Orant de Pedret, la flor en aquesta obra no és només un element decoratiu, sinó que esdevé un símbol potent de transcendència.

L'obra de Nefer continua evolucionant, però l'essència d'aquesta fascinació per l'art romànic, senzill i poderós, sempre estarà present en la seva manera de veure el món i d'expressar-lo a través de l'art. Com l'Orant de Pedret, les seves obres ens conviden a mirar cap amunt, a connectar amb alguna cosa més enllà del tangible.


Nefer Rovira


El Callao

2003

Mixta sobre fusta / Col·lecció privada



Esther Vilanova Rovira 

nefer.comunicacions@gmail.com

Tots els drets reservats ©



Entrades populars d'aquest blog

L'ànima de la fusta: el nou material creatiu de Nefer

El temporal Glòria, que va assotar les costes catalanes fa uns anys, va deixar moltes seqüeles al litoral del Maresme. Però, per a Nefer, aquells troncs arrossegats pel mar, abandonats a les platges, no eren només restes d'una tempesta, sinó un material amb una història a explicar. Els troncs desgastats, marcats pel salnitre i el pas del temps, van esdevenir per a ella una oportunitat per transformar la destrucció en art. Nefer va recollir aquestes peces de fusta amb la intenció de donar-los una nova vida. En el seu taller, aquests troncs van passar per un procés de creació que buscava extreure'n l'essència més pura. Les fustes van ser cremades, polides i encerades, treballades amb una cura especial per ressaltar la seva textura i el seu color natural, alhora que es rebutjaven aquelles de formes anecdòtiques que no aportaven res a la narrativa que volia construir. La seva visió no es limita només a la forma natural del material; el seu interès va més enllà, explorant les ci...

Infància de Nefer

Nefer Rovira, amb els seus traços inconfusibles i el seu món interior tan ric, ja apuntava maneres des de petita. Era una nena solitària, d'aquelles que preferien observar en comptes de parlar, que es refugiava en el seu univers intern. Era introvertida amb una imaginació sorprenent per la seva edat. Recorda encara amb claredat el seu primer dia de classe de matemàtiques: els números no li van sortir bé, i, des d'aleshores, la relació amb les matemàtiques va ser una batalla perduda. Però malgrat la seva dificultat amb els números, Nefer trobava confort en altres formes d'expressió, i aviat es va deixar captivar pel poder del dibuix. La Nefer petita tenia un llapis molt especial: la meitat era de color vermell i l'altra meitat de color blau, un llapis gruixut de fusta amb el qual feia sanefes i formes geomètriques bàsiques, alternant pals, rodones, i triangles. Allò li sortia d'allò més bé, i més d'una vegada va solucionar problemes de conjunts i subconjunts a cl...