Passa al contingut principal

La tècnica i la idea: dansa inseparable

En l’art, la tècnica i la idea han de conviure com una dansa on cap dels dos ballarins ha de trepitjar l’altre. La tècnica és l’eina, la base sobre la qual es construeix qualsevol expressió artística, però mai ha de ser un obstacle per a la idea. Quan l’execució domina la creativitat, l’obra pot perdre l’ànima; quan la idea vol volar sense el suport tècnic necessari, corre el risc de quedar-se a mitges.

Nefer Rovira entén aquesta relació i la seva obra no està encadenada per la tècnica, sinó que la domina amb una naturalitat que només es guanya amb anys d’experimentació i diàleg amb els materials. No és que la tècnica la limiti o l’obligui a seguir regles estrictes; al contrari, ella ha convertit la seva destresa en una aliada silenciosa, una eina que li permet donar forma a allò que imagina sense concessions.

Cada fragment de fusta cremada que transforma en art, porta amb si no només una història, sinó una decisió tècnica presa amb saviesa. No hi ha entrebancs, només possibilitats. La seva manera de treballar demostra que la tècnica ben assimilada no és una presó, sinó una porta oberta a la llibertat creativa.

Quan contemplem una peça, veiem una artista que no es pregunta si pot fer-ho, sinó com vol fer-ho. I aquí rau la diferència: la seva tècnica no lluita amb la seva idea, sinó que la sosté, la fa brillar i li permet existir sense limitacions.

Aquesta fusió entre tècnica i idea és una dansa que es renova amb cada creació. Nefer entén que l'art no és un resultat estàtic, sinó un diàleg en moviment constant entre la intuïció i el domini del mitjà. L’artista que, com ella, coneix a fons el seu llenguatge tècnic, pot desafiar-lo i reinventar-lo sense por, portant la seva obra més enllà de les expectatives.

La seva capacitat de transformar matèries naturals en peces amb ànima és el reflex d’un procés on la tècnica no es percep, però es respira en cada detall. Així, cada obra esdevé un testimoni de la seva llibertat creativa, una expressió pura on la tècnica no limita, sinó que allibera.

Nefer Rovira

Materials



Esther Vilanova Rovira 

nefer.comunicacions@gmail.com

Tots els drets reservats ©



 


Entrades populars d'aquest blog

L'ànima de la fusta: el nou material creatiu de Nefer

El temporal Glòria, que va assotar les costes catalanes fa uns anys, va deixar moltes seqüeles al litoral del Maresme. Però, per a Nefer, aquells troncs arrossegats pel mar, abandonats a les platges, no eren només restes d'una tempesta, sinó un material amb una història a explicar. Els troncs desgastats, marcats pel salnitre i el pas del temps, van esdevenir per a ella una oportunitat per transformar la destrucció en art. Nefer va recollir aquestes peces de fusta amb la intenció de donar-los una nova vida. En el seu taller, aquests troncs van passar per un procés de creació que buscava extreure'n l'essència més pura. Les fustes van ser cremades, polides i encerades, treballades amb una cura especial per ressaltar la seva textura i el seu color natural, alhora que es rebutjaven aquelles de formes anecdòtiques que no aportaven res a la narrativa que volia construir. La seva visió no es limita només a la forma natural del material; el seu interès va més enllà, explorant les ci...

Admiració pel romànic

La fascinació de Nefer per l'art romànic: l'Orant de Pedret com a font d'inspiració Nefer ha trobat una connexió profunda amb l'art romànic, una forma artística que, segons ella, està “feta a mida humana.” Aquesta simplicitat, lluny de ser una limitació, esdevé un pont directe entre la terra i el cel, dues forces que es troben en equilibri en les seves obres. L'art romànic, amb la seva força expressiva i la seva manca de pretensions, ha estat una font d'inspiració constant per Nefer, influint en la seva forma de composar i en la manera en què presenta les figures en les seves obres. Un exemple clar d'aquesta influència és la peça  "Flor de Pedret" , una obra inspirada en l'Orant de Pedret , un personatge pintat en una ermita preromànica del segle XI a Sant Quirze de Pedret, al Berguedà. L'Orant, amb els braços estesos i envoltat d'un cercle decorat amb motius en zig-zag, projecta una connexió entre el món terrenal i el diví. Aquest elem...

Infància de Nefer

Nefer Rovira, amb els seus traços inconfusibles i el seu món interior tan ric, ja apuntava maneres des de petita. Era una nena solitària, d'aquelles que preferien observar en comptes de parlar, que es refugiava en el seu univers intern. Era introvertida amb una imaginació sorprenent per la seva edat. Recorda encara amb claredat el seu primer dia de classe de matemàtiques: els números no li van sortir bé, i, des d'aleshores, la relació amb les matemàtiques va ser una batalla perduda. Però malgrat la seva dificultat amb els números, Nefer trobava confort en altres formes d'expressió, i aviat es va deixar captivar pel poder del dibuix. La Nefer petita tenia un llapis molt especial: la meitat era de color vermell i l'altra meitat de color blau, un llapis gruixut de fusta amb el qual feia sanefes i formes geomètriques bàsiques, alternant pals, rodones, i triangles. Allò li sortia d'allò més bé, i més d'una vegada va solucionar problemes de conjunts i subconjunts a cl...