L'ànima de la fusta: el nou material creatiu de Nefer
El temporal Glòria, que va assotar les costes catalanes fa uns anys, va deixar moltes seqüeles al litoral del Maresme. Però, per a Nefer, aquells troncs arrossegats pel mar, abandonats a les platges, no eren només restes d'una tempesta, sinó un material amb una història a explicar. Els troncs desgastats, marcats pel salnitre i el pas del temps, van esdevenir per a ella una oportunitat per transformar la destrucció en art.
Nefer va recollir aquestes peces de fusta amb la intenció de donar-los una nova vida. En el seu taller, aquests troncs van passar per un procés de creació que buscava extreure'n l'essència més pura. Les fustes van ser cremades, polides i encerades, treballades amb una cura especial per ressaltar la seva textura i el seu color natural, alhora que es rebutjaven aquelles de formes anecdòtiques que no aportaven res a la narrativa que volia construir. La seva visió no es limita només a la forma natural del material; el seu interès va més enllà, explorant les cicatrius i les textures que el mar havia deixat, i incorporant-les com a part essencial del resultat final. Així, les obres es converteixen en un homenatge tant a la natura com a la resistència davant l'adversitat.
A més, Nefer també va treballar amb fustes cremades, provinents dels boscos afectats pels incendis i de fogueres abandonades. Aquestes fustes portaven amb elles la marca de la destrucció pel foc, i Nefer va voler transformar-les tot retenint-ne l'ànima. Després de ser cremades novament en un procés controlat, va quedar-se amb l'essència del material: la fusta carbonitzada, reduïda al seu estat més pur, però amb una fortalesa expressiva que evocava la seva resistència. Aquestes peces es converteixen en testimonis d'un cicle de destrucció i renaixement, mostrant com la bellesa es pot trobar fins i tot en la devastació.
Les obres que han sorgit d'aquesta exploració són una mostra del poder regenerador de l'art. A través de la seva mirada, Nefer ens convida a veure la bellesa amagada en allò que sembla perdut, a redescobrir l'ànima de la fusta i, amb ella, l'essència mateixa de la natura.
Esther Vilanova Rovira
