Salta al contingut principal

La classe Nefer: un univers compartit

 Quan l’art es transforma en experiència viva a l’aula

El passat 24 de març, Nefer va visitar l’Escola Rocafonda per compartir una estona amb els infants de 4 anys, i l’experiència va ser realment molt bonica i enriquidora. Des del primer moment, els nens i nenes es van mostrar molt atents; són com esponges, sempre amb ganes d’aprendre, i l’artista també va aprendre d’ells. A més, li va fer molta il·lusió saber que feia temps que treballaven aspectes de la seva obra a l’aula. Fins i tot s’havien disfressat amb cartells inspirats en les seves creacions i havien realitzat altres activitats relacionades. Per si no fos prou, va descobrir que la classe porta el nom de “Nefer”, un gest que va viure com un gran honor.

Nefer Rovira

D’altra banda, durant la visita els va portar alguns elements significatius de la seva obra, com la capa de la diablessa, que els infants van poder tocar, i una lluna gran que va decidir regalar a l’escola perquè en puguin gaudir. Tot plegat va ser molt gratificant i emotiu. Cal destacar també la feina de la mestra, l’Ester, que és una professional excel·lent, amb un gran amor per la seva feina i un saber fer impressionant; en tot moment va acompanyar l’artista i va facilitar la visita. En definitiva, va ser una experiència molt especial, plena de connexió, aprenentatge i emoció compartida.


Esther Vilanova Rovira 

nefer.comunicacions@gmail.com

Tots els drets reservats ©

Etiquetes de comentaris:

Entrades populars d'aquest blog

Toll: la nova exposició de Nefer Rovira al Museu del Càntir d’Argentona

  El 19 de setembre s’inaugura al Museu del Càntir d’Argentona l’exposició Toll , la nova proposta artística de Nefer Rovira . Un projecte que neix de la relació íntima de l’artista amb la natura i el pas del temps, i que ens convida a contemplar la bellesa en allò fràgil, erosionat o en transformació. El llenguatge dels materials En aquesta mostra, Nefer reprèn la seva recerca al voltant de la matèria. Utilitza pigments minerals, terres, fustes trobades i restes orgàniques que el temps i els elements han anat modelant. Aquests materials són treballats amb tècniques com la pintura sobre fusta, les incisions, el gravat, el collage i l’assemblatge escultòric , donant lloc a peces que conserven l’essència del seu origen però també una nova vida transformada per la mà de l’artista. A Toll hi trobem superfícies que semblen sediments, empremtes que recorden petjades d’aigua o d’animals, textures que evoquen pedres i arrels. Cada obra és alhora gest i memòria , matèria i símbol....
Més informació

Rostoll de Nefer Rovira arriba a Llavaneres

Assistim a la inauguració d’un doble projecte expositiu de la Nefer Rovira. Una artista que, com molts ja sabeu, treballa des del cor, amb les mans i amb la memòria, i que avui ens convida a caminar amb ella a través de dues propostes que es parlen, es responen i es complementen. D’una banda, tenim  Toll , al Museu del Càntir d’Argentona, i de l’altra,  Rostoll , al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres . Dues exposicions germanes, que no només comparteixen una mateixa ànima, sinó també una mirada crítica i poètica sobre el món que habitem. Les obres de la Nefer neixen sovint del que altres han deixat enrere: troncs, restes, objectes marcats pel pas del temps, que ella recull, transforma i eleva. En aquesta transformació hi trobem denúncia, però també esperança. Hi trobem memòria, però també futur. I, sobretot, hi trobem una veu que diu el que moltes vegades s’ha volgut silenciar. Nefer ens parla de la terra, de l’aigua, del cos, del dolor i de la resistència. Ens parla de ...
Més informació

La tècnica i la idea: dansa inseparable

En l’art, la tècnica i la idea han de conviure com una dansa on cap dels dos ballarins ha de trepitjar l’altre. La tècnica és l’eina, la base sobre la qual es construeix qualsevol expressió artística, però mai ha de ser un obstacle per a la idea. Quan l’execució domina la creativitat, l’obra pot perdre l’ànima; quan la idea vol volar sense el suport tècnic necessari, corre el risc de quedar-se a mitges. Nefer Rovira entén aquesta relació i la seva obra no està encadenada per la tècnica, sinó que la domina amb una naturalitat que només es guanya amb anys d’experimentació i diàleg amb els materials. No és que la tècnica la limiti o l’obligui a seguir regles estrictes; al contrari, ella ha convertit la seva destresa en una aliada silenciosa, una eina que li permet donar forma a allò que imagina sense concessions. Cada fragment de fusta cremada que transforma en art, porta amb si no només una història, sinó una decisió tècnica presa amb saviesa. No hi ha entrebancs, només possibilitats....
Més informació