Assistim
a la inauguració d’un doble projecte expositiu de la Nefer Rovira. Una artista
que, com molts ja sabeu, treballa des del cor, amb les mans i amb la memòria, i
que avui ens convida a caminar amb ella a través de dues propostes que es
parlen, es responen i es complementen.
D’una
banda, tenim Toll, al Museu del Càntir d’Argentona, i de
l’altra, Rostoll, al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres. Dues
exposicions germanes, que no només comparteixen una mateixa ànima, sinó també
una mirada crítica i poètica sobre el món que habitem. Les obres de la Nefer
neixen sovint del que altres han deixat enrere: troncs, restes, objectes
marcats pel pas del temps, que ella recull, transforma i eleva. En aquesta
transformació hi trobem denúncia, però també esperança. Hi trobem memòria, però
també futur. I, sobretot, hi trobem una veu que diu el que moltes vegades s’ha
volgut silenciar. Nefer ens parla de la terra, de l’aigua, del cos, del dolor i
de la resistència. Ens parla de dones. De cicles. De silencis que es trenquen i
d’injustícies que es posen damunt la taula. I ho fa amb una delicadesa
colpidora.
Rostoll arriba a Llavaneres
Després
de l’exposició Toll al Museu del Càntir d’Argentona, Nefer
Rovira continua el seu camí amb Rostoll, una mostra que es podrà
visitar al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres a partir del 3
d’octubre a les 19.30 h.
El
projecte pren tota la seva força en la complementarietat. Toll i Rostoll neixen
com a dues exposicions independents però dialoguen entre elles, es responen i
es completen. Mentre que Toll s’endinsa en un univers més
fluid, aquós i gairebé poètic, Rostoll ens arrela a la terra:
aquí hi trobem fustes cremades, restes de natura, personatges femenins embolcallats
en el silenci, en la recerca constant d’allò essencial i terrenal.
Esther Vilanova Rovira