Nefer Artista

Nefer i Joan Brossa compartien molt més que un respecte mutu per l'art; compartien una mateixa manera d'entendre la creació com un acte de llibertat personal i una recerca de la veritat. Aquesta connexió es va fer evident des del primer moment en què es van conèixer, quan Brossa va decidir visitar la Nefer a casa seva, a Mataró, acompanyat del seu amic Martí Català. Aquell dia va ser inoblidable. La Nefer vivia en un quart pis sense ascensor, i en Joan, que no es tallava un pèl per dir què li semblava, va rondinar una mica per haver de pujar tantes escales. Però un cop a l'estudi, tot va canviar. La seva cara es va il·luminar amb un somriure sincer mentre la Nefer li anava ensenyant les seves obres, una per una. La seva atenció i el somriure constant mostraven que estava fascinat, com si estigués descobrint un món nou i autèntic. Després d'aquesta primera trobada, van compartir un dinar ben senzill: ous ferrats amb "puntes" i mongetes del ganxet recent bu...

El temporal Glòria, que va assotar les costes catalanes fa uns anys, va deixar moltes seqüeles al litoral del Maresme. Però, per a Nefer, aquells troncs arrossegats pel mar, abandonats a les platges, no eren només restes d'una tempesta, sinó un material amb una història a explicar. Els troncs desgastats, marcats pel salnitre i el pas del temps, van esdevenir per a ella una oportunitat per transformar la destrucció en art. Nefer va recollir aquestes peces de fusta amb la intenció de donar-los una nova vida. En el seu taller, aquests troncs van passar per un procés de creació que buscava extreure'n l'essència més pura. Les fustes van ser cremades, polides i encerades, treballades amb una cura especial per ressaltar la seva textura i el seu color natural, alhora que es rebutjaven aquelles de formes anecdòtiques que no aportaven res a la narrativa que volia construir. La seva visió no es limita només a la forma natural del material; el seu interès va més enllà, explorant les ci...

Nefer ha estat vinculada amb el món del cartellisme des de ben jove, iniciant-se ja a l'època de primària amb el disseny d'un dibuix per a la Setena Trobada de Corals Infantils de Catalunya. Aquest primer encàrrec va ser només el punt de partida d'una trajectòria prolífica en el camp del cartellisme, especialment a la seva ciutat natal, Mataró. Durant els primers anys, va col·laborar amb el Foment Mataroní del Teatre, creant cartells per a esdeveniments culturals, com la Setmana Internacional de Titelles, un dels primers projectes que va assentar la seva presència dins del món cultural de la ciutat. Amb el pas del temps, Nefer va seguir cultivant el seu talent i vinculació amb la ciutat, creant una sèrie de cartells emblemàtics. Alguns dels més destacats són els cartells per "Les Santes", Festa Major de Mataró, així com per als "Gegants i Nans de Mataró" i "Comparses de Mataró". La seva obra ha esdevingut part de la identitat visual de la cultu...

Les flors sempre han estat presents en l'obra de Nefer, un dels seus motius més personals i evocadors. Però a diferència d'altres representacions artístiques, les flors de Nefer no són simplement elements decoratius. En la seva obra, la flor adquireix un "rol" únic: es converteix en un personatge, un reflex de l'artista, una veu sense paraules. La "Flor de Pedret" i la "Flor Rebel" són exemples d'aquesta connexió íntima i profunda. Ambdues són més que simples imatges de flors; representen cares diferents de l'artista, expressions de les seves facetes interiors. La "Flor de Pedret" ens transmet la serenitat, la fortalesa que arrelava en el silenci, mentre que la "Flor Rebel" emergeix amb vigor, amb la voluntat de ser escoltada, de trencar amb allò establert. Les flors, tot i no tenir veu, ens diuen molt més del que les paraules podrien expressar. Els seus colors, les seves formes, la manera com s’obren o es tanquen da...

Nefer Rovira, amb els seus traços inconfusibles i el seu món interior tan ric, ja apuntava maneres des de petita. Era una nena solitària, d'aquelles que preferien observar en comptes de parlar, que es refugiava en el seu univers intern. Era introvertida amb una imaginació sorprenent per la seva edat. Recorda encara amb claredat el seu primer dia de classe de matemàtiques: els números no li van sortir bé, i, des d'aleshores, la relació amb les matemàtiques va ser una batalla perduda. Però malgrat la seva dificultat amb els números, Nefer trobava confort en altres formes d'expressió, i aviat es va deixar captivar pel poder del dibuix. La Nefer petita tenia un llapis molt especial: la meitat era de color vermell i l'altra meitat de color blau, un llapis gruixut de fusta amb el qual feia sanefes i formes geomètriques bàsiques, alternant pals, rodones, i triangles. Allò li sortia d'allò més bé, i més d'una vegada va solucionar problemes de conjunts i subconjunts a cl...