Un dels símbols més recurrents a l’obra de Nefer és la lluna, un personatge misteriós i enigmàtic que ha pres forma en nombroses figures tèxtils. Aquestes peces, que Nefer ha creat amb delicades cares de lluna, estan ara exposades a 10 establiments de Mataró, lluint als aparadors com a part d’una iniciativa per portar l’art al carrer i acostar-lo al ciutadà de peu.
Per a Nefer, la lluna és més que un astre; és un concepte, una idea inabastable. És com establir un diàleg amb un ésser que no pots tocar ni abastar. Des de fa molts anys, dibuixar la lluna ha esdevingut per a ella un joc, un repte i, alhora, un acte de contemplació. En aquest diàleg silenciós, la lluna no li respon mai, i potser no cal que ho faci. És senzillament observar-la, insistir, i deixar que la mirada s’enredi en les formes canviants del satèl·lit.
A força de dibuixar-la, de trobar-li noves expressions i matisos, Nefer ha arribat a un punt on els ulls de les seves llunes ja no sap si són els de la lluna o els d’ella mateixa. Aquestes cares de lluna ens conviden a reflexionar, a somriure i a preguntar-nos: què ens diu la lluna, encara que no parli? A vegades, la resposta és tan simple com deixar que el silenci ens envolti.
La inabastable
2024
Tèxtil / Aparadors
Esther Vilanova Rovira