Nefer Artista

En l’art, la tècnica i la idea han de conviure com una dansa on cap dels dos ballarins ha de trepitjar l’altre. La tècnica és l’eina, la base sobre la qual es construeix qualsevol expressió artística, però mai ha de ser un obstacle per a la idea. Quan l’execució domina la creativitat, l’obra pot perdre l’ànima; quan la idea vol volar sense el suport tècnic necessari, corre el risc de quedar-se a mitges. Nefer Rovira entén aquesta relació i la seva obra no està encadenada per la tècnica, sinó que la domina amb una naturalitat que només es guanya amb anys d’experimentació i diàleg amb els materials. No és que la tècnica la limiti o l’obligui a seguir regles estrictes; al contrari, ella ha convertit la seva destresa en una aliada silenciosa, una eina que li permet donar forma a allò que imagina sense concessions. Cada fragment de fusta cremada que transforma en art, porta amb si no només una història, sinó una decisió tècnica presa amb saviesa. No hi ha entrebancs, només possibilitats....

Un dels símbols més recurrents a l’obra de Nefer és la lluna, un personatge misteriós i enigmàtic que ha pres forma en nombroses figures tèxtils. Aquestes peces, que Nefer ha creat amb delicades cares de lluna, estan ara exposades a 10 establiments de Mataró, lluint als aparadors com a part d’una iniciativa per portar l’art al carrer i acostar-lo al ciutadà de peu. Per a Nefer, la lluna és més que un astre; és un concepte, una idea inabastable. És com establir un diàleg amb un ésser que no pots tocar ni abastar. Des de fa molts anys, dibuixar la lluna ha esdevingut per a ella un joc, un repte i, alhora, un acte de contemplació. En aquest diàleg silenciós, la lluna no li respon mai, i potser no cal que ho faci. És senzillament observar-la, insistir, i deixar que la mirada s’enredi en les formes canviants del satèl·lit. A força de dibuixar-la, de trobar-li noves expressions i matisos, Nefer ha arribat a un punt on els ulls de les seves llunes ja no sap si són els de la lluna o els d’ella...

La fascinació de Nefer per l'art romànic: l'Orant de Pedret com a font d'inspiració Nefer ha trobat una connexió profunda amb l'art romànic, una forma artística que, segons ella, està “feta a mida humana.” Aquesta simplicitat, lluny de ser una limitació, esdevé un pont directe entre la terra i el cel, dues forces que es troben en equilibri en les seves obres. L'art romànic, amb la seva força expressiva i la seva manca de pretensions, ha estat una font d'inspiració constant per Nefer, influint en la seva forma de composar i en la manera en què presenta les figures en les seves obres. Un exemple clar d'aquesta influència és la peça  "Flor de Pedret" , una obra inspirada en l'Orant de Pedret , un personatge pintat en una ermita preromànica del segle XI a Sant Quirze de Pedret, al Berguedà. L'Orant, amb els braços estesos i envoltat d'un cercle decorat amb motius en zig-zag, projecta una connexió entre el món terrenal i el diví. Aquest elem...

La Mediterrània que ens uneix a l'Institut Cervantes d'Alger: Una retrospectiva del Dia Internacional de la Dona 2008 Amb motiu del Dia Internacional de la Dona de l'any 2008, l' Institut Cervantes d'Alger va organitzar una destacada exposició titulada "La Mediterrània que ens uneix" , un projecte col·lectiu que va reunir dotze dones artistes de les dues ribes del Mediterrani. Entre aquestes artistes, la catalana Nefer Rovira va destacar amb la seva obra "La dormilega" , una peça que va exemplificar la seva capacitat per transformar elements naturals en obres carregades d'intensitat emocional. Aquesta exposició, que es va celebrar del 8 de març al 2 d'abril, va oferir una selecció d'obres de pintura, escultura, fotografia i miniatures, amb l'objectiu de crear un diàleg artístic i posar de relleu la riquesa cultural compartida. Per a Nefer, l'art era una expressió vital, i "La dormilega" es va convertir en un pun...

Nefer i Joan Brossa compartien molt més que un respecte mutu per l'art; compartien una mateixa manera d'entendre la creació com un acte de llibertat personal i una recerca de la veritat. Aquesta connexió es va fer evident des del primer moment en què es van conèixer, quan Brossa va decidir visitar la Nefer a casa seva, a Mataró, acompanyat del seu amic Martí Català. Aquell dia va ser inoblidable. La Nefer vivia en un quart pis sense ascensor, i en Joan, que no es tallava un pèl per dir què li semblava, va rondinar una mica per haver de pujar tantes escales. Però un cop a l'estudi, tot va canviar. La seva cara es va il·luminar amb un somriure sincer mentre la Nefer li anava ensenyant les seves obres, una per una. La seva atenció i el somriure constant mostraven que estava fascinat, com si estigués descobrint un món nou i autèntic. Després d'aquesta primera trobada, van compartir un dinar ben senzill: ous ferrats amb "puntes" i mongetes del ganxet recent bu...

El temporal Glòria, que va assotar les costes catalanes fa uns anys, va deixar moltes seqüeles al litoral del Maresme. Però, per a Nefer, aquells troncs arrossegats pel mar, abandonats a les platges, no eren només restes d'una tempesta, sinó un material amb una història a explicar. Els troncs desgastats, marcats pel salnitre i el pas del temps, van esdevenir per a ella una oportunitat per transformar la destrucció en art. Nefer va recollir aquestes peces de fusta amb la intenció de donar-los una nova vida. En el seu taller, aquests troncs van passar per un procés de creació que buscava extreure'n l'essència més pura. Les fustes van ser cremades, polides i encerades, treballades amb una cura especial per ressaltar la seva textura i el seu color natural, alhora que es rebutjaven aquelles de formes anecdòtiques que no aportaven res a la narrativa que volia construir. La seva visió no es limita només a la forma natural del material; el seu interès va més enllà, explorant les ci...