Infància de Nefer
Nefer Rovira, amb els seus traços inconfusibles i el seu món interior tan ric, ja apuntava maneres des de petita. Era una nena solitària, d'aquelles que preferien observar en comptes de parlar, que es refugiava en el seu univers intern. Era introvertida amb una imaginació sorprenent per la seva edat. Recorda encara amb claredat el seu primer dia de classe de matemàtiques: els números no li van sortir bé, i, des d'aleshores, la relació amb les matemàtiques va ser una batalla perduda. Però malgrat la seva dificultat amb els números, Nefer trobava confort en altres formes d'expressió, i aviat es va deixar captivar pel poder del dibuix. La Nefer petita tenia un llapis molt especial: la meitat era de color vermell i l'altra meitat de color blau, un llapis gruixut de fusta amb el qual feia sanefes i formes geomètriques bàsiques, alternant pals, rodones, i triangles. Allò li sortia d'allò més bé, i més d'una vegada va solucionar problemes de conjunts i subconjunts a cl...